CAP DE SETMANA A FLORÈNCIA

Bé, ara ja fa uns quants dies del cap de setmana que vam passar a Florència la meva mare, l'Eric i jo, s'ha de dir que han vingut dues companyes de la universitat, la Marga i la Marta, de dilluns a dimecres, i no he pogut posar al dia el bloc, he estat molt bé amb elles, i la pizza d'ahir i la "juerga" a l'habitació no tenen preu. La veritat, i tancant aquest tema, estic molt contenta que hagin pogut tastar i assaborir una mica això de Pistoia, que hagin pogut visitar "La Filastrocca" i avui l'asilo nido "Arco Iris", on l'Emanuela, la Francesca, la Luzia i l'Antonia ens han rebut molt bé. Només veure la cara d'emoció de les meves dues companyes ja ha valgut la pena, perquè això els hi ha servit per copsar una mica l'ambient i és un llegat que s'enduen per sempre dins del cor... seguint amb la visita familiar he de dir, que vam estar molt bé, i em va servir per desconnectar una mica, quan els vaig trobar enmig de la plaça del Duomo de Florència va ser molt emocionant, no em podia creure el que veia, ma mare per fi havia fet el salt, s'havia atrevit a viure, l'abraçada de l'Eric també em va reconfortà molt, ja que estava bastant necessitada d'un cor amable i sincer...ell és la millor persona que he conegut mai...després d'un caputxino ja estava més animada i disposada a gaudir del cap de setmana a la fiorentina. El divendres a la nit vam anar a un dels restaurants que havia trobat tancat a la meva primera incursió a Florència en solitari, "Il vegetariano", i la veritat és que és un restaurant vegetarià increïble, pel meu gust, és com un self-service, on tu esculls el que vols, i després t'ho demanes en una mena de barra on hi ha les amanides fresques que et fan al moment, amb els ingredients que vulguis, el restaurant estava molt animat i ple de jovent, quina alegria de lloc!com que estàvem tots plegats molt cansats vam decidir fer una bona infusió i cap al llit. El dissabte vam anar a la galeria dels Ufizzi i vam quedar literalment saturats de tant art junt per metre quadrat, el renaixament italià dóna molt de si, trecento, quatrocento, cnquecento... després els vaig portar al restaurant vegetarià que havia descobert la primera vegada, "Dolce vegan", i vam menjar un plat de pasta boníssim, seitán a la salsa de formatge de tofu, i per postres el meravellós pastís de ricotta amb melmelada de fruïts del bosc. Després vam decidir venir a Pistoia a passar la tarda i sopar, volia portar-los a la pizzeria "Da ale" però la vaga general de trens m'ho va impedir, i mira que ja havia fet la reserva...però va estar bé perquè ma mare va poder passejar i descobrir una mica Pistoia. Quan vam arribar novament a Florència, vam descansar una mica i després vam preguntar al noi de l'hotel si sabia algun lloc per menjar bona pizza, i coi si el sabia el "Yellow bar" és genial, pizzes molt bones, ambient a doju, i mascarpone i gelatto buono...que més podíem demanar per acabar el dia

Diumenge vam començar el matí amb l'anomena't sindrome de Stendhal, és a dir, la commoció que et pot produir una bellesa com la que va esculpir Miquel Angel, "El David", te'l miris per on te'l miris és colosal!vam haver de passar un dia plujós i per treure'ns el fred i les penes vam tornar al "Yellow bar" aquest cop a menjar "tagliatelle alle vongole" i gelat de "vaniglia", la vaga de trens em va obligar a tornar a Pistoia amb autobús, i aquí va concloure el cap de setmana, acomiadant-me de ma mare i l'Eric, en plena estació, quan ells agafaven l'autobús que els portava a Pisa, i allà l'avió que els portava a casa, cada vegada m'agrada més aquest nom tan bonic CASA....ja tinc ganes de ser-hi!