"MÉS IMATGES DE LA FILASTROCCA"

Aquesta nit no he dormit gens, ara estic molt cansada i una mica desanimada, l'experiència ha estat molt gratificant des del costat de l'aprenentatge pedagògic però en segons quins aspectes esta deixant molt que desitjar la veritat, però bé que hi farem...avui a l'escola una mica del mateix, quan les mestres veuen a un infant que està una mica més afectuós amb mi l'hi donen un toc d'atenció, els hi diuen per exemple que s'ha de contenir (però perquè s'han de contenir em pregunto?), perquè jo no sóc la seva mare ni la seva "nina", i això no m'agrada gens, fan una cara els pobres i jo em sento molt culpable de no poder fer res per ells, i haver de fer veure que estic del costat de les mestres, i no hi estic aquest cop, estic amb els infants però no els hi puc mostrar, m'agradaria poder ser més carinyosa amb ells però sé que no puc, i em fot...perquè els infants de tres anys no necessiten tant d'afecte com els de cinc anys perquè tenen tanta feina que estan per altres coses (aspectes d'autonomia, joc simbòlic, relacions personals entre ells, etc.) en canvi, els de cinc anys, tenen tantes ganes que els abracin! perquè representa que ja són grans i l'any que ve aniran a l'escola elemental, però ells necessiten molt encara el contacte físic, volen que els hi donis petons i els abracis, jo també ho vull encara!, és molt dur, em sembla, tenir cinc anys...

REFLEXIONS DES DE LA DISTÀNCIA

Malgrat que estic molt contenta a l'escola "La Filastrocca" veig que hi ha diferències amb l'escola bressol "Arco Iris", és com si respirés un "ambient" diferent, he parlat amb l'Emanuela de l'Arco Iris, i m'ha dit que potser també noti, una mica, el salt generacional de les mestres, i és cert que l'he notat, és a dir, jo notava quelcom diferent però no sabia expressar què era, en realitat és el que m'ha comentat l'Emanuela, pot ser que el tracte amb els infants no sigui tan proper com havia vist a l'asilo, aquesta afectivitat és perd una mica i des del meu punt de vista hi ha una mica menys de llibertat, per exemple la mestra els hi deia que no podien pintar la cara del zero de color lila o li han fet un toc d'atenció a un infant perquè estava massa per mi, i clar això m'ha recordat una mica una pedagogia que vull perdre de vista la veritat, encara que sé que és una tasca difícil per a tots, afrontar el treball amb els infants, de la manera que ho he vist fer a les mestres de l'Arco Iris, de totes maneres el treball que fan amb els infants em sembla increïble! ara estan fent un projecte meravellós amb els números, primer els han descobert a través del joc i l'experimentació, també els han descobert, a través del cos, a l'estança de la llum, a més a més, han escrit entre tots una història preciosa sobre un zero que se sent sol respecte els altres números perquè li diuen que ell no val res, fins que l'u, a qui també l'hi fan la guitza decideix fer-li costat, i descobreixen amb alegria que si el zero s'uneix amb un altre número, aquest número esdevé major, és a dir, el zero i l'u esdevenen el 10, amb el dos es converteix en el 20, i així successivament...La història necessitava un títol i entre tots van fer votacions i, finalment, van decidir que es diria "Lo zero abracione", ara estan fent el disseny de la coberta i avui el pintaven...la documentació de tot el projecte es fa a través de les fotos que s'han fet als infants al llarg de tot el projecte i les seves paraules, que són enregistrades, diàriament, per les mestres. A l'aula hi ha dos mestres de referència que han fet tot el recorregut vital dels infants, de P3 a P5, aquest infants l'any que ve començaran l'escola elemental i pel que m'han dit es veu que és una altra història...bé, això també em va bé per no idealitzar tot això de manera exagerada i poder ser objectiva, en el sentit d'aprofitar allò que més m'agrada i defugir allò que no vull veure ni en pintura, al final el perfil del mestre depèn també molt de cada persona, del seu caràcter, la seva formació, la seva vivència, etc., no es pot generalitzar (odio les generalitzacions mamma mia!!), pel que he vist les noves generacions de mestres de Pistoia, en el meu cas la Sabina, la Francesca i la Emanuela estan fent una tasca meravellosa amb els infants, des del punt de vista de l'afectivitat, la proximitat, l'acollida i l'acompanyament pedagògic, plena de valentia i honestedat. Visca!

MÉS FOTOS DE L'ESCOLA "LA FILASTROCCA"

Biblioteca "Arcobalendo"

Classe dels lleons i les lleones (P5)

Casa del "Topo Annibale" (personatge de l'escola)

Cavall Marino Marini

Història de l'escola "La Filastrocca"

Avui hem tingut el primer "confronto" amb la Donatella, he llegit la reflexió que havia preparat, després de la setmana a l'asilo nido "Arco Iris", i m'ha semblat que en cert punt li ha agradat bastant el què he dit, així que em sento satisfeta, a més una altra senyora que estava amb la Donatella, ens ha dit que acabava de parlar amb les mestres de l'asilo nido "Arco Iris" i que estaven molt contentes amb nosaltres, i això ha sigut molt satisfactori, la veritat, perquè demostra que hem notat unes sensacions semblants amb les mestres. El pròxim "confronto" el farem quan acabin aquestes dues setmanes a l'scuola della infanzia. Esperem que vagi millor encara...

"La Filastrocca"

"A quin infant no li agradaria tenir una casa immensa per jugar amb les nines i fer que prenguin el cafè?, a qui no li agradaria llegir contes en un confortable i preciós sofà?, qui no voldria jugar als cavallers mentre construeix un castell imponent?, a qui no li agradaria veure peixos penjats del sostre del lavabo mentre llegeix un conte? (algú ha dit que al bany no hi poden haver llibres?), qui no voldria a l'escola una habitació de la llum per jugar amb les ombres?, qui no voldria tenir un mag a la porta de l'escola que et donés cada dia la benvinguda?, qui no gaudiria jugant amb titelles o escenificant contes a una biblioteca plena de llibres col·locats en prestatgeries amb els colors de l'arc de sant Martí?..."

No cal imaginar aquesta escola, existeix a Pistoia!

Avui torno a estar al pis sola, les companyes han anat a passar el dia fora i els meus plans al final s'ha ajornat per culpa del temps, resulta que havia quedat per anar a Pesaro a veure la dona que vaig conèixer al tren de Barcelona-Milà, i també a la seva filla, i resulta que quan les he trucat m'han dit que estaven aïllades per la neu i que seria impossible anar-me a buscar a l'estació, així que bé em sembla que passaré un dissabte tranquil...he anat a esmorzar fora, m'he comprat la "Elle" italiana per la banyera que em faré a la tarda/nit (així practico italià!), he escombrat i fregat tot el pis pel control que suposo que ens faran aquesta setmana, i ara a la tarda abans del relax aniré a comprar alguna cosa, crec que em fa falta pà per esmorzar i alguna cosa per sopar avui i demà (el bloc va bé també com a llista de la compra), també he parlat amb l'Eric per l'Skipe...ah, i he fet bugada, m'he rentat uns pantalons texans i el pijama a mà, quin mèrit les iaies!!. Ahir per la nit vam anar a sopar a la pizzeria "Da ale" a la plaça Sala, i vam menjar molt bé, com antipasti especialitat toscana, una mena de pernil amb rúcula i formatge sec, i una plata de formatges amb mel boníssim!!!, i una pizza per cap que em vaig menjar sencera, amb una mica d'esforç s'ha de dir, però com diem allà "s'ha de menjar tot"...quina diferència a l'hora de dinar en aquestes escoles, si ara fos monitora ho faria tot diferent...(amb la importància que té l'aspecte emocional i psicològic en l'acte d'alimentar-se), però bé la qüestió és anar aprenent, els errors també ensenyen molt...però sap greu...ara estic a punt de dinar, tinc verdura amb tofu, el tema de la nevera del pis és un rotllo perquè es congelen els aliments, i hem de tirar bastant el què se'ns fa malbé, crec que a partir d'ara no posaré res de verdura a la nevera...

El dilluns comencem una nova experiència, anem dues setmanes a diferents escoles de la infància (3-6), ens van dir que a una de les escoles hi havia d'anar una persona sola i m'he ofert jo, ja que penso que és una bona experiència per parlar molt més italià i prendre les decisions jo sola sobre diversos aspectes, com per exemple del "ritorno" que els hi vols oferir als infants o als mestres que t'han acollit aquests dies... Una abraçada a tots els que em llegiu, gràcies per els comentaris!!Petons rodons com diu la meva amiga Maria!

CIAO "ARCO IRIS" CI VEDIAMO PROSSIMAMENTE

Avui ha estat l'últim dia a l'escola bressol "Arco Iris", la veritat és que hi ha hagut molts moments d'emocions al llarg d'aquests dies, moments intensos i sobretot un gran aprenentatge, per primer cop he vist la teoria de la universitat aplicada a la realitat. El mestre com a guia, ajudant l'infant a construir els seus propis aprenentatges (constructivisme pur), confiança absoluta en les seves capacitats, respecte per el seu ritme i per la seva capacitat de decisió (la decisió del infant és respecta perquè ell sap què vol i què no vol en tot moment), importància del joc i l'experimentació, l'exploració de l'espai i de les possibilitats que t'ofereix el món. Gràcies infinites a les mestres de l'Asilo Nido per compartir amb nosaltres la seva experiència i la seva pràctica educativa!Ens veiem aviat!

GRAN ENSURT "SYSTEM NOT FOUND"

Ja som dimecres, ahir vaig tenir un ensurt molt gran, a la pantalla de l'ordinador va aparèixer un missatge que deia sistema "operatiu not found", i casi em moro perquè això volia dir que el disc dur de l'ordinador s'havia fet malbé, i que potser havia perdut tot el que hi tenia a dins, és a dir, els tres anys d'universitat per exemple!!per sort l'he portat aquest matí a una botiga d'ordinadors i per la tarda ja el tenia arreglat, i m'han alegrat la vida perquè m'ho veia difícil la veritat aquestes cinc setmanes!!amb el que distreu!!per sort al final tot ha acabat bé, i això hauria d'ajudar a reforçar el meu optimisme, perquè quan ho veig tot negre és que ho veig tot negre...

Canviant totalment de tema, ja em comença a rondar pel cap la idea que el divendres ens haurem d'acomiadar de tots els infants i el personal que treballa a l'escola bressol "Arco Iris", ensenyants i col·laboradores i la veritat és que no en tinc gens de ganes, l'altre dia els hi ensenyava la meva reflexió dient-els-hi que em semblava increïble trobar tant de sentit a tot el que feien, però és que avui m'he quedat de pedra, resulta que hem anat a l'habitació del colore, i pensava que els posaven a dibuixar amb música i llestos, i clar jo també m'hi he posat, però és que resulta que els infants dibuixaven amb l'estímul de músiques diferents, primer dibuixaven amb música clàssica, després amb música més rítmica, etc., dissimulant he amagat el meu dibuix tradicional de les muntanyes i el sol, perquè m'ha fet vergonya aquell dibuix a costat d'algunes de les obres d'art que han fet els infants!!ostres que ingènua!!he de recordar que estic a Pistoia!!que bé!!quina sort, si que és veritat que tenim una oportunitat d'or per ser unes mestres diferents després d'aquesta experiència, espero poder fer-ho!!

ESCAPADA A FLORENCIA

Ahir diumenge vaig anar a Florencia sola, tenia ganes de sortir de Pistoia, i esbargir-me una mica...primer tenia una mica de por d'anar-hi sola, però al tren em vaig anar tranquil·litzant, pensant en la vegada que vaig anar a Paris i la sensació de placidesa que em va quedar impregnada a l'esperit, el voltar pels carrers, el dinar al restaurant vegetarià que finalment vaig trobar, la visita al Louvre, etc., ara ha succeït el mateix, vaig arribar i primer em sentia una mica perduda, sense rumb, però poc a poc vaig anar trobant la sensació de calma que la pròpia ciutat va oferir-me, s'ha de dir que feia un dia meravellós de sol, i els carrers estaven plens de gent i botigues obertes. La primera sensació va ser increïble a la plaça del Duomo, però després em vaig perdre una mica i no trobava la piazza della Signoria, i vaig haver de preguntar perquè els carrers ja no m'agradaven tant, finalment vaig aparèixer a la plaça, i com molt sovint em passa amb els llocs que he visitat de més jove, la recordava més gran i esplendorosa, he de dir que en aquest sentit trobo més espectacular la plaça del Duomo de Pistoia, sobretot pel que fa a les proporcions... després de voltar una mica pels carrers i prendre'm un cappuccino (el pitjor de tota Itàlia), vaig decidir buscar el restaurant vegetarià de torn, el primer "Il vegetariano", estava tancat, i un que vaig descobrir que estava al mateix carrer on estava caminant en aquells moments, Via de San Gallo, estava obert. El restaurant es diu "Dolce Vegan" i la veritat és que em va encantar, vaig menjar seitán amb patates fregides i una coke bio, i de postra un pastís de riccotta amb albercoc boníssim, per acabar un té verd, també bio...per la calma i la serenitat...el moment del dinar s'ha de dir que va ser un oasis, el lloc super tranquil, el menjar molt bo, l'ambient, la cambrera, no es pot demanar res millor en aquests casos, després vaig passejar una estona, primer per un "mercadillo"i després per una mena de carrer ple de botigues que em va recordar molt portaferrissa i el portal de l'angel de Barcelona, tota la part del "Ponte Vecchio" em va recordar a Girona...no vaig poder resistir-me i vaig entrar al Zara, que feien rebaixes i com no, només veure la Diesel hi vaig entrar de cop!vaig resistir la temptació a les dues botigues! Hi havia moments que recordava coses de la meva primera vegada a Florència, la cafeteria Gilli, el Ponte Vecchio, la galeria dels Uffizzi, etc., em venien fiblades de records molt llunyans...ara hi tornaré el cap de setmana del 28 al 31 de gener, amb la meva mare i l'Eric, crec que li agradarà molt, i que farem una mica de shopping...l'hotel està en plena plaça del Duomo, i des de la finestra s'hi veu l'església, la veritat és que no ens podrem queixar de vistes, a veure com acaba resultant l'hotelet...finalment vaig estar gairebé quatre hores voltant, i a les cinc vaig agafar el tren de tornada a Pistoia, on vaig trobar-me a un altre dels nens de l'asilo nido "Arco Iris", que també tornava de Florencia amb la família, em va sorprendre que un nen tan petit s'enrecordes de mi, em va venir a donar un petó amb la seva mare...és en Lorenzo! Durant la tornada estava contenta de la meva escapada solitària, va molt bé també anar sol, perquè vas al teu ritme i no has de consensuar-ho tot ( a vegades és molt pesat!), el cap de setmana que ve vaig a Pesaro (de dissabte a diumenge) amb la mare i la filla que vaig conèixer al tren Barcelona-Milà, pensava que no les tornaria a veure però és veritat que vam connectar molt bé, també crec que serà bo obrir-se a noves relacions...ja veurem com va! Una abraçada a tots i a totes!Fins aviat!

DISSABTE AMB SOL I NÚVOLS

Avui, és dissabte, m'he llevat a dos quarts de deu, tenia molt de fred i em feia mandra aixecar-me, he tocat la calefacció i estaven els radiadors freds, així que he anat a pujar la temperatura i m'he tornat a posar al llit fins que em sentis més calentona. Quan m'he llevat he sortit a esmorzar al meu bar preferit de Pistoia, és una mena de cafeteria-paneteria-menjars al migdia que està molt bé, he menjat un panino i un cappuccino, i he anat al mercat a comprar algunes coses pel cap de setmana, com a tots els llocs del món que he anat, ja he trobat la tenda per comprar el meu menjar, és una botiga bastant gran on venen productes naturals i biològics, aquí hi compro el tofu, el seitán, les hamburgueses vegetals, la llet i iogurts de soja, etc., avui, com que veuen que sóc bona clienta, m'han regalat una bossa de roba per tal que no m'hagin de donar sempre bosses de plàstic, he estat contenta, i es nota que pensen una mica amb el medi ambient. Mentre passejava per Pistoia m'he anat trobant a infants de l'escola bressol "Arco Iris" i m'ha fet gràcia saludar al Giorgo i al Oweis, i també he parlat una mica amb les seves mares, de lluny he vist a una de les mestres la Franchesca però com que avui no tinc el dia massa fi, no he volgut anar a dir-li res. La qüestió és que entre que l'altre dia no vaig dormir, i va ser un dia una mica accidentat, i avui hi ha el tema femení de les hormones, doncs això que estic molt sensible i tot m'ho prenc malament, ja sé que no m'he de prendre les coses personals, i suposo que la gent no té males intencions, però mira aquí, com dirien a "gran hermano", tot s'intensifica i una cosa que sembla que no té cap importància o qualsevol comentari et pot deixar KO, i això és el que va passar ahir al sopar, així que em vaig ratllar una mica i potser no va anar com hagués esperat...intentaré recuperar-me d'aquest petit batxe emocional que estic passant per tal de començar la setmana forta, i anar contenta novament a l'escola...avui estic a casa tranquil·la, he dinat uns macarrons al pesto (amb tofu i formatge) molt bons, i un postra d'arròs amb llet i melmelada de maduixa que m'encanta! Ara descansaré una mica, em faré un té i després miraré de treballar, encara que em noto com molt esgotada anímicament i no sé si sortirà res...avui he vist al facebook que és el cumple de l'Elia, m'encantaria poder celebrar-ho amb ella i la Laia, noies us estimo i enyoro molt (a la meva mare i a l'Eric també els estimo perquè no s'enfadin eh!), i també m'enrecordo de les meves companyes de la uni que encara no s'han dignat a escriure un comentari al meu bloc com els hi vaig demanar i exigir, però bé, ja me les pagaran...jejej!!Ai Déu quin dos dies que porto, avui quan he anat a esmorzar he trobat a una noia catalana que es diu Mireia, que em va dir que per qualsevol cosa la truques i quan l'he vist, i m'ha preguntat com estava, m'he posat a plorar, pobre s'ha pensat que estava fatal, i m'ha dit que, després de la feina, podia quedar amb mi per prendre un cafè, però jo li he dit que s'hi de cas ja em passaria després de comprar i l'hi diria alguna cosa, després quan he tornat a passar ella no hi era i l'hi he dit a una companya de feina que li digués que estava millor i que ja la trucaria. Quan he arribat a casa he parlat per l'Skipe amb l'Eric (que no m'ha animat gaire que diguem però el perdono) i amb ella, és bona noia m'ha dit que la truqui quan vulgui...s'agraeix trobar bones persones pel mon!Us envio a tots els que em llegiu una abraçada ben forta, que passeu bon cap de setmana!Fins aviat!

ESPAIS: EXPERIMENTACIÓ I PINTURA

La importància fonamental dels espais, espais per aprendre, per jugar, per experimentar, per compartir, per gaudir, per viure...

DIVENDRES

Ahir vaig tenir una tarda una mica accidentada, la veritat és que el fet de no descansar és bastant fotut, el cas és que vaig tenir un petit accident amb una porta que havia d'estar oberta i estava tancada, quin ensurt!!sort que abans havia fet una xocolata calenta que ho cura tot...després vam anar al supermercat per comprar l'embotit que portarem aquest vespre pel sopar amb els companys. Avui ha anat molt bé a l'escola, el dinar també era molt bo, ara us poso unes fotos perquè veieu on mengen els infants, hi ha un menjador per dos grups, i un altre menjador pels més grans, els espais són increïbles, realment els infants s'hi poden trobar com a casa, de fet quan arriben a l'escola es treuen les sabates del carrer i molts d'ells es posen sabatilles d'estar per casa, avui han fet el cafè de la pepina, els infants després de dinar veuen un cafè que deu ser com de cereals, amb les tasses que ells mateixos porten de casa, feia riure veure uns nens i nenes tan petits bevent cafè com els grans!La Sabina el dimarts ens passarà a recollir per anar a un curs de formació, una xerrada que fa l'Anna Lia sobre un dels aspectes importants de l'escola bressol, que és la relació amb les famílies, segurament serà molt interessant anar-hi, i a més és una oportunitat per veure i fer fotos a un altre "Asilo nido". Demà és dissabte, vull aprofitar per fer una mica de feina, sobretot del diari...Bon cap de setmana a tutti!!

NIT D'INSOMNI A PISTOIA

Avui estic una mica cansada, aquesta nit no he pogut dormir, millor no explico perquè no he dormit perquè sinó...bé, al final se m'han fet gairebé les 4 de la matinada, tenia tanta ansietat que fins i tot m'he posat a plorar de ràbia i impotència...malgrat tot, m'he aixecat mig bé, m'he dutxat i cap a l'asilo nido. Avui ha vingut la mestra que encara no coneixíem, la Emmanuela, i ella s'ha quedat amb el grup de la Francesca, que és el seu, i aquesta s'ha quedat amb el grup que va tenir la Natasha...que és amb el que estic jo. Ara que estic a casa em noto tot el cansament, i realment em sento esgotada, la nit en blanc m'està passant factura...s'ha de dir que vaig aprofitar una mica la nit per preparar una mica la reflexió final amb les mestres sobre l'experiència d'aquests dies, el que seria "il confronto", encara que l'he de passar amb algú que s'ho pugui mirar una mica i millorar-lo, sobretot l'estructura de les oracions...així que avui m'ho prendré amb calma, intentaré relaxar-me, treballaré una mica a la tarda quan les companyes surtin a comprar (sempre aprofito aquest moment per fer la feina perquè necessito llegir el que escric en veu alta), berenaré, em faré una dutxa calentona, el sopar, i acabaré la peli que vaig començar ahir. La bona notícia del dia és que al final he pogut canviar el bitllet de Florència- Milà del 28 de febrer per un altre per el 21, que és quan torno a casa, ah, quina paraula més bonica CASA!!!Avui fa un dia fred...Fins aviat!!

PRIMER DINAR I CAPPUCCINO AMB GRUP

Aquestes fotos corresponen a diversos moments de la nostra estada a Pistoia, la primera és el primer cappuccino que vam prendre juntes el diumenge pel matí en una terrassa del "Gran cafè," les altres són del primer dinar que vam fer a l'apartament, després "della passeggiata matinale", una amanida de pasta, que se'ns va posar molt bé, perquè teníem molta gana! Avui ha sigut el segon dia a l'escola, ha anat força bé, i malgrat que ja estic començant a copsar la filosofia que encercla el projecte educatiu d'aquí, és difícil estructurar de manera ordenada el conjunt de la reflexió, és com tenir una idea aproximada, a la qual encara no hi pots donar una forma lògica, sembla com si et faltessin les paraules i la manera d'organitzar-les. En aquest sentit, la lectura del llibre de la Elionor Goldschmied m'està ajudant molt, ja que hi veig reflectits molts aspectes que he anat observant aquest parell de dies a l'escola, de totes maneres, no he de tenir pressa ja que només estem al començament, i ja tindrem temps d'anar-ho entenent tot. D'altra banda és molt gratificant veure com les relacions amb els infants, encara que faci tan poc temps, ja són diferents del primer dia, ja veus com et tenen més confiança, i et senten i els sents més a prop. Demà seguim...

PD: el divendres anem a sopar al pis dels altres companys, i després segurament sortirem una estona... ja us explicaré! Fins aviat!

APARTAMENT ARTEMURA

Algunes fotos del pis i de la convivència diària, heu vist que treballadores que estem a la primera foto!!heu vist l'apartament!!!

Asilo Nido "Arco Iris"

Avui han començat inicialment les pràctiques, el grup de tres érem l'Ivet, l'Anna Riera i jo, hem anat al asilo nido "Arco iris", i quan hem entrat hem tingut la vaga sensació que tot allò ens era familiar i que n'havíem vist alguna imatge!ens ha rebut la Luzia, i ben aviat hem conegut a la Sabina, una de les mestres, m'ha semblat una noia amb una energia increïble, molt atenta amb nosaltres, explicant-nos coses, ens ha dit si havíem vingut més a observar o si podíem ajudar, i evidentment els hi hem dit que contessin amb nosaltres per tot, que volíem ajudar-les tot el que poguéssim. El primer que hem fet ha estat esmorzar amb els nens i nenes, té i una mena de coca salada, m'ha fet gràcia el fet que els infants prenguessin té, esmorzen el mateix que jo!!després ens hem repartit pels diferents espais, i jo he estat amb la Natasha, una mestra que feia avui una substitució. El grup era bastant mogut així que ha costat una mica que els infants estiguessin atents, m'ha sorprès una mica aquesta qüestió, pensava que tots frisarien perquè els hi expliquessin un conte...després hem anat a dinar, i hem dinat tots junts, mestres i infants, era molt divertit veure els infants que fan de cambrers amb els seus davantalets, estaven tan monos!!hem dinat molt bé, macarrons i puré de patates amb ricotta, (els hi he dit que no menjava carn, i m'han dit que cap problema, hi ha un infant musulmà que tampoc en menja, així que menjarem iguals), hem fet fins i tot un cafetó! He quedat parada amb la meravella d'espais que he vist, ara us poso les fotos perquè us pugueu fer una idea! Fins aviat!

PIAZZA SALA

Aquestes fotos corresponen a la primera trobada amb els companys de l'altre pis, quan encara estava sola, i l'Eric tot just acabava de tornar a Barcelona, vam trobar-nos casualment a la piazza sala, on estaven fent una cerveseta, i després vam sopar tots junts al seu pis, pà amb tomàquet, embotits i formatges, després vaig anar a l'apartament i vaig passar la meva primera i última nit en solitari a Pistoia. Al dia següent, a les vuit del vespre arribaven les companyes de Roma.

IMATGES DE PISTOIA

Com veieu Pistoia és una ciutat molt maca plena de carrers, carrerons, placetes i una majestuosa plaça del Duomo que no té res a envejar a les places d'altres ciutats italianes que volen fer-li ombra!!la veritat és que quan arribes a la ciutat la impressió és molt bona, hi ha molt ambient, moltes botigues i encara hi ha les llums de nadal. Els infants continuen de vacances i tenen ganes de veure la "befana" que és una bruixa que porta dolços i regals (seria com els nostres reis). L'Eric i jo hi vam anar-hi però plovia una mica i la festa va quedar una mica deslluïda, havies de fer esforços per veure-hi entre els paraigues!la primera foto correspon al moment que la "befana" baixa de la torre per anar a veure els infants. La fotografia de la plaça amb llumetes, és la piazza de la Sala, i per mi, és una de les places més boniques de Pistoia, hi ha una pizzeria en una de les cantonades amb una varietat de fins gairebé 70 pizzes, per 6, 7, 8, 9 euros, la veritat és que quan penso que una pizza a Barcelona val 12 euros m'entra una ràbia!!el cap de setmana del 28, 29 i 30 de gener anem amb l'Eric i ma mare a passar el cap de setmana a Florència, jo fa molts anys que hi vaig anar però tinc ganes de tornar-hi i veure la piazza della signoria, i els museus de l'Accademia i els Uffizzi amb totes les joies del renaixement, com el naixement de Venus de Boticcelli. Ja posaré fotos!!Fins aviat!