REFLEXIONS

Malgrat que encara estigui aquí, i sàpiga que he de pair tot això de Pistoia, sé que he fet molt de treball mentre estava vivint aquesta experiència, sobretot gràcies al diari de pràctiques, que m'ha permès explicar i reflexionar sobre tot allò que he experimentat i viscut aquests dies, també les lectures de Goldsmith i Malaguzzi, que m'han servit per poder anar una mica més enllà en la reflexió i l'aprofundiment, i sobretot, el meu bloc, que s'ha convertit gairebé en el meu company de viatge inseparable, i m'ha servit per reflectir de la manera més fidedigne possible les impressions d'aquest viatge, amb tot allò que he viscut i sentit. S'ha de dir que la idea del bloc ja la duia en ment molt abans de marxar, però el que no sabia és que em seria tan útil i que en trauria tant de profit, ja sabem tots com és de terapèutica l'escriptura!D'altra banda, els confrontos amb la Donatella i la Tonina també m'han estat molt útils per tal de mesurar el nivell de comprensió del projecte pedagògic, i també el grau de sintonia amb les persones que formen part d'aquest projecte. Per exemple, en el primer confronto amb la Donatella, vam arribar a la conclusió que aquestes pràctiques serveixen per descontaminar-nos de tot allò que hem vist de ser mestra que no ens ha agradat a les pràctiques dels altres anys, jo li deia a la Donatella que era la primera vegada que no fingia ser un altre persona, que ja estava bé com era, i això és una cosa que no m'havia passat encara mai, sempre havia de fer veure que no volia ni un cafè perquè semblava que estava fins i tot mal vist per les mestres, el que passava era que aquestes mestres estaven obligades a quedar-se al patí i algunes no podien gairebé ni esmorzar, eren elles les primeres que necessitaven una pausa...és l'altra conclusió que em vam treure, la importància de cuidar de les persones que estan amb els infants, deia la Donatella: "però si treballem millor amb aquest cafè", i el cafè en realitat és una excusa, però tots necessitem que ens cuidin, que algú al llarg del matí ens digui si necessitem alguna cosa, que ens portin un cafè calent, ens donin un copet a l'esquena o simplement ens somriguin, aquí a Pistoia hi ha una calidesa que t'envolta a l'escola. En aquest confronto també vam parlar que la bellesa a Pistoia no era una bellesa buida sinó que era una bellesa plena de significat, com vaig dir jo a la reflexió que vaig escriure, de la mateixa manera que a l'escola no s'ha de fer "el fer per fer", la bellesa a Pistoia no és una bellesa només per posar-ho maco, és una bellesa que té a veure amb valors, amb idees, amb conceptes pedagògics, amb estratègies educatives, etc.

El segon confronto amb la Tonina em va servir per veure el resultat que produeix en els altres quan algú parla des de la veritat i la pròpia experiència, quan algú fa sentir la seva veu més enllà de discursos buits i descriptius...em va reconfortà molt quan va confirmar-me la impressió que jo havia rebut de les "scuole dell'infanzia", ella mateixa deia que es perd una mica l'abraçada afectiva que tenen els infants a l'"asilo nido", i això és exactament el que jo havia copsat i el que m'havia produït un cert malestar i un trobar-me diferent en aquell ambient, ja que tenia la sensació que a les escoles veuria el mateix que havia vist a les escoles bressol però amb infants més grans. I en canvi, la Tonina em va dir, precisament, això; que canviaven moltes coses, que hi ha quelcom que es "perd" amb el nombre d'infants que hi ha en comparació amb l'escola bressol. Per això, va entendre'm quan a la meva reflexió vaig dir que havia enyorat l'asilo nido "Arco Iris" i que em va costar una mica adpatar-me a la "Filastrocca". Sintonia perfecta!