TARDA D'APRENENTATGE VITAL AMB MARIANO DOLCI

Aquesta tarda he estat a un curs de formació excepcional a l'àrea "gialla" a càrrec d'un titellaire de renom com en Mariano Dolci, ha estat més aviat una lliçó magistral de paraules que expliquen una vida, que expliquen vivències i records, paraules impregnades de saviesa i bellesa, aquella saviesa que només posseeixen aquells que tenen molta experiència, com ell ha dit, els infants són igual que nosaltres en qualitat, els hi manca la quantitat perquè han viscut menys experiències...m'he emocionat quan ha dit que això fa que, molt sovint, no puguin sentir el dolor que sent aquell que ha viscut més, que ha patit més vegades, que ha sofert més...ens ha explicat les seves vivències, el seu contacte amb la pedagogia de "Reggio Emilia", la relació amb "Malaguzzi", els seus anys de mestre, els inicis de la seva professió, els anys de lluita, de rebel·lió social encara amb l'ombra del feixisme....ens ha regalat un tros de la seva vida, i això sempre s'ha d'agrair perquè com ha dit ell "només hi ha vida quan és explicada", només hi paraules quan són dites, només hi ha gestos quan es poden percebre...quan s'ha acabat la xerrada he anat a parlar amb ell, quan ha sabut que era de Barcelona m'ha dit que li agradava molt el català, i l'ha començat a parlar...li he explicat que era actriu, que havia estat quatre anys a l'Institut del Teatre de Barcelona i que havíem fet màscara, teatre d'objectes i de titelles, i "commedia dell'arte", per acabar ens hem fet una foto conjunta amb les amigues de la universitat "Blanquerna" que també han quedat fascinades com jo...En definitiva un plaer!