DIUMENGE

Avui diumenge ha estat un dia productiu, m'estic llegint el llibre de Loris Malaguzzi, i m'està semblant molt interessant per tal d'entendre les arrels del projecte educatiu de Pistoia, que beu directament de tres fonts fonamentals: Montessori, Malaguzzi i Reggio Emilia, i l'escola de Barbania. En el llibre, que és una entrevista que li van fer a l'autor, apareixen conceptes interessants com per exemple "l'estètica del coneixement", o reflexions de pedagogs com Ferrière que diuen: "el nen estima la natura i l'hem ficat en cambres tancades; li agrada donar un objectiu a les seves activitats i l'hi hem tret; li agrada moure's i l'hem immobilitzat; li agrada parlar i l'hem fet callar; volia raonar i ens dirigíem només a la seva memòria; volia seguir la seva fantasia i l'hem impulsat a fugir-ne; volia ser lliure i l'hem ensenyat a obeir passivament". És un llibre que val la pena llegir si vols ser mestre trobo, hi apareix una frase de Fernando Pessoa que diu que "la mesura del rellotge és falsa", i segons Malaguzzi en el cas del rellotge dels infants és així cent per cent, és falsa pel que fa a les seves experiències infantils, experiències subjectives, situacions d'aprenentatge i ensenyament.

Després de dinar, he escombrat i fregat el menjador, la cuina i el meu mini apartament, m'he dutxat, i he anat a fer el cafè amb les nostres veïnes, unes noies de la universitat Blanquerna de Barcelona, que em cauen molt bé, i que tenen ganes d'escoltar-me i preguntar-me coses, és a dir, que s'interessen per mi, la veritat és que m'agraden i m'estan ajudant molt. Gràcies noies!