miércoles, 23 de febrero de 2011

DESITJADA ARRIBADA A CASA

"Benvinguda Elia i Laia"
"Benvinguda Eric estació de França de Barcelona"
"Primers moments tren Milà-Barcelona"
"Tren Florència-Milà"
Per fi a casa, el final del viatge ha arribat, després d'un cap de setmana a Florència en solitari, 2 hores de tren Florència-Milà i 14 hores Milà-Barcelona estic aquí amb els meus. Quan vaig arribar cap a les 10 del matí a l'estació de França de Barcelona, amb una noia italiana amb la qual vam compartir el viatge a partir de Torino, l'Eric ja m'estava esperant amb un girasol (no recordava que és una flor que només m'agrada quan està plantada) i em va donar la benvinguda. Per un descuit de les meves amigues, que van pensar que era millor que em vingués a buscar només l'Eric a l'andana, m'estaven esperant a la cafeteria, enlloc de a l'estació on m'hagués agradat, però bé, qui diu que la vida s'assembla a les pel·lícules?...quan ens vam trobar vam anar a esmorzar al born, un entrepà de pernil, una coca-cola i un talladet, i ens vam posar al dia. Després l'Elia i jo vam arribar a casa, i l'Eric m'havia deixat tot de globus, flors i un cartell de benvinguda, i diferents notetes repartides per tota la casa, tipus que ell i el pilu, el meu gat, m'havien trobat molt a faltar, etc. Ens havia deixat, a més a més, la taula parada, el dinar fet, arròs amb col que li surt boníssim, i notes per a totes en els plats. A mi em va posar: "Muni, ja ets a casa, disfruta, i no els hi absorbeixes tota la energia a les teves amigues, jajaja, t'estimo" a l'Elia "a veure si està al punt, la pròxima una paella" i a la Laia, "no et deixis res al plat, eh", és pot demanar alguna cosa més d'un home? Gràcies Eric per tot el teu recolzament des de la distància en aquesta experiència intensa a Pistoia, a voltes dura i difícil, sense tu hagués estat impossible!

domingo, 20 de febrero de 2011

BUONA NOTTE

A punt de posar una pel·lícula i anar a dormir, sembla impossible però demà agafo el tren, primer fins a Milà i a les 19:40 cap a Barcelona, arribo el dimarts a les 10 del matí aproximadament a l'estació de França, el dia desitjat per fi arriba!Acabo de sopar una pizza al "Yellow bar", és una pizzeria molt concorreguda d'aquí Florència, m'he menjat una pizza de prosciutto crudo i una coca-cola, m'han posat en una taula allargada amb un grup d'americans, era una mica estrany sopar sola en aquest lloc, ha arribat un home sol i l'han posat al meu costat, ens hem saludat i hem acabat xerrant tot el sopar, el seu sopar no arribava, així que he menjat jo sola mentre parlàvem una mica, és un americà que dissenya sabates i bolsos m'ha dit, quan he acabat de sopar encara no li havien portat el plat d'espaguetis, i jo he aprofitat per anar a pagar i acomiadar-me...era l'últim sopar aquí a Itàlia i tenia clar que volia menjar pizza, a més en aquest lloc les fan molt bones i hi ha molt bon ambient, aquest migdia he menjat pasta fresca amb verdures al restaurant "Dolce vegan" així que es pot dir que he complert amb l'italian food!Quan he arribat a l'hotel m'he fet una dutxa, m'he rentat el cabell, llàstima que no hi hagi assecador, m'he posat el pijama, i he acabat de veure el capítol de "Friends" que em faltava de la cinquena temporada, m'agrada tant aquesta sèrie, són tan bons els actors i cadascun dels personatges, el Joey m'encanta, és un personatge tan entranyable, i l'actor és tan bo!Ara miraré una pel·lícula, crec que en miraré una que tinc del George Clooney, i cap a dormir, demà a les 11 del matí he de ser fora de l'habitació, i el tren no surt fins a les 4, així que em toca voltar una mica, demà oficialment serà l´'ultim dia a Itàlia...encara que sé que tornaré, és un país al qual sempre vols tornar!de fet estic pensant que potser m'agradaria anar a Reggio Emilia quan acabi la carrera i també a Finlàndia per tal de veure realitats educatives interessants i seguir aprenent. Bona nit a tots i totes!!

REFLEXIONS

Malgrat que encara estigui aquí, i sàpiga que he de pair tot això de Pistoia, sé que he fet molt de treball mentre estava vivint aquesta experiència, sobretot gràcies al diari de pràctiques, que m'ha permès explicar i reflexionar sobre tot allò que he experimentat i viscut aquests dies, també les lectures de Goldsmith i Malaguzzi, que m'han servit per poder anar una mica més enllà en la reflexió i l'aprofundiment, i sobretot, el meu bloc, que s'ha convertit gairebé en el meu company de viatge inseparable, i m'ha servit per reflectir de la manera més fidedigne possible les impressions d'aquest viatge, amb tot allò que he viscut i sentit. S'ha de dir que la idea del bloc ja la duia en ment molt abans de marxar, però el que no sabia és que em seria tan útil i que en trauria tant de profit, ja sabem tots com és de terapèutica l'escriptura!D'altra banda, els confrontos amb la Donatella i la Tonina també m'han estat molt útils per tal de mesurar el nivell de comprensió del projecte pedagògic, i també el grau de sintonia amb les persones que formen part d'aquest projecte. Per exemple, en el primer confronto amb la Donatella, vam arribar a la conclusió que aquestes pràctiques serveixen per descontaminar-nos de tot allò que hem vist de ser mestra que no ens ha agradat a les pràctiques dels altres anys, jo li deia a la Donatella que era la primera vegada que no fingia ser un altre persona, que ja estava bé com era, i això és una cosa que no m'havia passat encara mai, sempre havia de fer veure que no volia ni un cafè perquè semblava que estava fins i tot mal vist per les mestres, el que passava era que aquestes mestres estaven obligades a quedar-se al patí i algunes no podien gairebé ni esmorzar, eren elles les primeres que necessitaven una pausa...és l'altra conclusió que em vam treure, la importància de cuidar de les persones que estan amb els infants, deia la Donatella: "però si treballem millor amb aquest cafè", i el cafè en realitat és una excusa, però tots necessitem que ens cuidin, que algú al llarg del matí ens digui si necessitem alguna cosa, que ens portin un cafè calent, ens donin un copet a l'esquena o simplement ens somriguin, aquí a Pistoia hi ha una calidesa que t'envolta a l'escola. En aquest confronto també vam parlar que la bellesa a Pistoia no era una bellesa buida sinó que era una bellesa plena de significat, com vaig dir jo a la reflexió que vaig escriure, de la mateixa manera que a l'escola no s'ha de fer "el fer per fer", la bellesa a Pistoia no és una bellesa només per posar-ho maco, és una bellesa que té a veure amb valors, amb idees, amb conceptes pedagògics, amb estratègies educatives, etc.
El segon confronto amb la Tonina em va servir per veure el resultat que produeix en els altres quan algú parla des de la veritat i la pròpia experiència, quan algú fa sentir la seva veu més enllà de discursos buits i descriptius...em va reconfortà molt quan va confirmar-me la impressió que jo havia rebut de les "scuole dell'infanzia", ella mateixa deia que es perd una mica l'abraçada afectiva que tenen els infants a l'"asilo nido", i això és exactament el que jo havia copsat i el que m'havia produït un cert malestar i un trobar-me diferent en aquell ambient, ja que tenia la sensació que a les escoles veuria el mateix que havia vist a les escoles bressol però amb infants més grans. I en canvi, la Tonina em va dir, precisament, això; que canviaven moltes coses, que hi ha quelcom que es "perd" amb el nombre d'infants que hi ha en comparació amb l'escola bressol. Per això, va entendre'm quan a la meva reflexió vaig dir que havia enyorat l'asilo nido "Arco Iris" i que em va costar una mica adpatar-me a la "Filastrocca". Sintonia perfecta!

ÚLTIM DIUMENGE ABANS DE TORNAR A CASA

Diumenge de núvols a Florència, el meravellós sol d'ahir ha començat a tirar cap a casa, i jo demà també marxo definitivament d'Itàlia, una terra meravellosa que sempre m'ha encisat. Encara estic a l'habitació en pijama, m'ho vull prendre amb calma, ahir vaig sortir a passejar abans d'anar a sopar, i em va agafar un mal d'esquena horrorós, i m'ho vaig passar una mica malament caminant mentre em dirigia a sopar...avui aquest matí m'han portat l'esmorzar al llit gairebé, i he estat llegint una mica mentre mandrejava. Un dels llibres que m'ha acompanyat aquests dies és l'últim llibre del Paul Auster anomenat "Sunset Park", i també un llibre que es diu "Tea-bag" del Henning Mankell, un dels meus autors preferits. Estic acabant d'escriure les conclusions finals del meu diari de pràctiques, i d'aquí una estona sortiré a dinar, després crec que tornaré a mirar una pel·lícula. Ahir al vespre en vaig mirar una que està molt bé, es diu "Conviction" i tracta de la determinació d'una noia sobre la innocència del seu germà, que ha estat acusat d'assassinat i té una condemna de per vida, i el coratge i amor profund que li demostra llicenciant-se en dret per tal d'ajudar-lo a sortir de la presó. La pel·lícula està interpretada per la Hilary Swank, la protagonista de "Boys don't cry" i "Million dolar baby", pel·lícules amb les quals va obtenir un merescut reconeixement com actriu, i diversos premis de categoria. M'apassiona el cine, és juntament amb la literatura, una de les meves passions, ara tinc moltes ganes d'anar a veure als cines Icària de Barcelona, on passen les pel·lícules en V.O (com s'han de veure), "El cisne negro", protagonitzada per la Natalie Portman. Per aquest treball ha estat nominada als Òscar com a millor actriu protagonista (crec que és molt probable que li donin, fa molts anys que treballa de valent en aquest món i encara no en té cap). Mentre escric sento com netegen les altres habitacions, crec que aviat picaran a la porta per netejar i fer el llit, crec que el millor que puc fer és fer-me una bona dutxa i sortir de l'hotel a respirar aire pur i gaudir de les vistes de Florència. Bon diumenge!

sábado, 19 de febrero de 2011

ADÉU PISTOIA, HOLA FLORÈNCIA!






Dissabte al matí, a punt de marxar, el cap ja gairebé a Barcelona amb els meus, les cames a punt d'agafar el tren que m'allunya definitivament de Pistoia i m'apropa una mica més a casa, m'espera un cap de setmana de tranquil·litat, per fi, a Florència, m'allunyo de la incomprensió, el silenci i la soledat, vaig a buscar la llum d'aquest sol meravellós que avui llueix en un cel clar i transparent que ja anuncia les ganes de primavera. Estic contenta perquè em queda la satisfacció de tenir la consciència tranquil·la, d'haver estat una bona persona per sobre de tot i haver fet les coses bé, i això no m'ho pot treure ningú!
Ara és de nit, acabo d'arribar al hotelet de la piazza del Duomo de Florència, l'habitació és petita però les vistes són espectaculars, i la veritat és que m'hi trobo bé. Ara mateix vinc de sopar, he anat al restaurant "Il vegetariano" que avui tenia "over booking", déu meu quin èxit això del menjar Bio! He menjat una super amanida amb salsa de tofu, després de dues setmanes d'entrepans a les àrees venia de gust una mica de verd. De postres un té "bancha" sense teïna amb llet de soja. Ara dutxeta calenta, pijamet, i pel·lícula al llitet, ho dic tot en petit perquè així és més afectuós tot plegat i és com si jo mateixa em mimés una miqueta...Bona nit a tothom, i bon cap de setmana!

viernes, 18 de febrero de 2011

ÚLTIM DIA DE PRÀCTIQUES A PISTOIA





Avui ha estat l'últim dia de pràctiques a Pistoia, hem acabat l'experiència a l'àrea rossa amb la Bice, la Estefania i la Debora, els hi hem portat una jardinera amb bulbs de gessamí per néixer, amb una frase que dèia: "Sperando che i semi di questo progetto non smettano mai di germogliare", han estat molt contentes, i ens hem passat els correus electrònics perquè la Estefania em passi alguna foto de la formació d'ahir (documentació famílies) per afegir al bloc. Quan la rebi els hi enviaré el link del meu bloc perquè li puguin fer una ullada, els hi he dit que poden utilitzar el traductor de google, perquè més o menys et fa una traducció que pots arribar a comprendre...després he anat a l'asilo "Arco Iris" i m'he acomiadat de la Emanuela, la Francesca i l'Antonia, i de gairebé tots els infants amb els quals vaig estar, he vist a l'Alesio, la Renata, l'Oweis, el Ricardo, etc., s'ha de dir que l'experiència a l"Arco Iris ha estat la millor, encara que a l'àrea rossa hem estat també molt ben acollides i hem trobat unes mestres entregades i excepcionals, amb un interès i una dedicació per la seva feina que ja voldrien moltes mestres del món sencer. Fins l'abril/maig a Vic! Gràcies a tots i a totes aquelles que han compartit aquesta experiència amb mi a Pistoia, sobretot les mestres que he conegut, moltes d'elles estan fent una tasca excepcional amb els infants. Espero tornar algun dia...Fins aviat!

jueves, 17 de febrero de 2011

MÉS FOTOS MUSEU MARINO MARINI

" Cavalls i genets incomplets que sembla que no poguin dominar el cavall"
"Cavalls clàssics"

"Cavalls i genets incomplets"


"Retrats i figures"



La visita al Museu Marino Marini va ser extraordinària, un museu tot per mi, estava sola, podia mirar i tornar a mirar, fer fotografies, gairebé tocar...em van posar també un vídeo on s'explicava en vuit minuts la biografia de l'artista i la història del museu, va ser un "pomeriggio" molt interessant.

CURSOS DE FORMACIÓ A PISTOIA

Avui he anat a un dels cursos de formació que fan les mestres a Pistoia gairebé cada setmana, és impressionant l'interès i les ganes que posen en el desig de millorar dia rere dia la seva tasca com a mestres. Avui parlaven de transcendir una mica el seu paper i allunyar-lo de la banalització i la rutina diària en la qual es pot caure, fent que aquesta feina pugui tornar-se avorrida i monòtona, sense sentit, deien que havien de fer quelcom més enllà, com un pas més per tal de trasbalsar i giravoltar una mica el món de l'escola, tot apropant-lo, cada dia més, a aquest món canviant i incert de l'exterior. També es parlava de depassar una mica la pròpia funció docent, actuant d'alguna manera també sobre els pares, dirigint la seva mirada en articles d'interès pedagògic, frases, paraules, discursos que els ajudin tant en l'apropament a l'escola, com en la seva responsabilitat com a pares, però sempre des de l'acolliment, el no judici, el respecte i l'ajuda incondicional. Aquesta tasca ha d'ajudar a que es produeixi un diàleg interessant, un diàleg dinàmic capaç de canviar situacions, que generi actituds i accions, que ajudi en la renovació i el canvi, que estableixi compromisos, etc., un diàleg recíproc que acosti a les famílies a l'escola, un acostament que serveixi per millorar la vida i l'experiència dels infants.

miércoles, 16 de febrero de 2011

Per una "Arca de Noè" municipal



Avui l'Anna i jo hem anat a una reunió amb les famílies a l'àrea rossa, s'ha de dir que només hi havia mares, estan veritablement preocupades per la situació de molts dels serveis educatius de Pistoia. La realitat és l'autèntica possibilitat que molts dels "asili nido" es privatitzin i que moltes de les escoles de la infància passin a ser gestionades per l'Estat. Es parlava sobretot de garantir la qualitat d'aquests serveis passi el que passi, però mentre alguna mare parlava d'algun tipus de figura capaç de controlar aquesta qualitat (seria el nostre inspector) la mestra, molt raonablement, des del meu punt de vista, parlava de la dificultat d'assegurar la qualitat educativa seguin aquest camí, i els hi deia que són ells, els pares i mares, els únics que poden garantir la qualitat educativa dels seus fills. Era emocionant veure les mares discutint preocupades sobre el futur incert dels seus fills, i també la determinació de la mestra de recolzar totes i cadascuna de les iniciatives que es duguin a terme per tal que l'educació a Pistoia, malgrat uns esdeveniments que no semblen tenir marxa enrere, continuï sent capdavantera d'una educació de qualitat.

ÀREA ROSSA I ESPAI PICCOLISSIMI

Àrea rossa
Jardí Àrea rossa
Entrada Àrea rossa
Espai d'acollida Àrea rossa
"Espai piccolissimi"
Estança de l'àrea rossa
" Tots els racons poden tenir un sentit estètic i perquè no educatiu..."

Últims dies a l'àrea rossa, ens hem trobat unes mestres "bravissime", la Debora, la Estefania i la Bice que em sembla una dona extraordinària, té una energia, una il·lusió, una curiositat per aprendre, per saber coses intacta, que em deixa realment fascinada dia rere dia, té a més a més un somriure acollidor i una mirada penetrant d'una bellesa increïble, estic molt agraïda de poder compartir aquests últims moments de l'experiència a Pistoia amb ella, i poder impregnar-me d'aquest ésser extraordinari i d'aquesta energia positiva que em dóna força i sentit, i em fa veure que el món no és dels que s'ho pensen, el món és d'aquells valents que s'atreveixen a ser com són, sense mentides, sense sedàs, sense hipocresia...és d'aquells valents que no tenen por a fer sentir la seva pròpia veu, d'aquells que saben qui són i no tenen por a mostrar la seva individualitat única, la seva llibertat creativa, les seves paraules, la seva llum...em fascina com es relaciona amb els infants, com es connecta amb ells, com els estima, com es deixa portar pel moment, com improvisa...l'altre dia va decidir que podíem anar a esmorzar amb els infants a la piazza de la Sala, així que "dit i fet" vam sortir amb cinc infants, i vam donar un passeig, i vam acabar prenent un cafè amb ells a un dels bars de la ciutat (s'ha de dir que ells van prendre un suc de fruita). Era increïble la cara dels que ens miraven, els somriures que vam originar en molts d'ells al nostre pas, el respecte que mostrava la seva mirada, la il·lusió que haguéssim triat precisament aquell bar per esmorzar, l'orgull de conèixer a un dels infants i presentar-se com la tieta o l'àvia...moments que contenen una pedagogia basada en la "quotidianitat", en el compartir, en el viure conjuntament les experiències, en caminar plegats per la ciutat... moments de la vida que contenen una bellesa indescriptible!