REFLEXIONS DES DE LA DISTÀNCIA

Malgrat que estic molt contenta a l'escola "La Filastrocca" veig que hi ha diferències amb l'escola bressol "Arco Iris", és com si respirés un "ambient" diferent, he parlat amb l'Emanuela de l'Arco Iris, i m'ha dit que potser també noti, una mica, el salt generacional de les mestres, i és cert que l'he notat, és a dir, jo notava quelcom diferent però no sabia expressar què era, en realitat és el que m'ha comentat l'Emanuela, pot ser que el tracte amb els infants no sigui tan proper com havia vist a l'asilo, aquesta afectivitat és perd una mica i des del meu punt de vista hi ha una mica menys de llibertat, per exemple la mestra els hi deia que no podien pintar la cara del zero de color lila o li han fet un toc d'atenció a un infant perquè estava massa per mi, i clar això m'ha recordat una mica una pedagogia que vull perdre de vista la veritat, encara que sé que és una tasca difícil per a tots, afrontar el treball amb els infants, de la manera que ho he vist fer a les mestres de l'Arco Iris, de totes maneres el treball que fan amb els infants em sembla increïble! ara estan fent un projecte meravellós amb els números, primer els han descobert a través del joc i l'experimentació, també els han descobert, a través del cos, a l'estança de la llum, a més a més, han escrit entre tots una història preciosa sobre un zero que se sent sol respecte els altres números perquè li diuen que ell no val res, fins que l'u, a qui també l'hi fan la guitza decideix fer-li costat, i descobreixen amb alegria que si el zero s'uneix amb un altre número, aquest número esdevé major, és a dir, el zero i l'u esdevenen el 10, amb el dos es converteix en el 20, i així successivament...La història necessitava un títol i entre tots van fer votacions i, finalment, van decidir que es diria "Lo zero abracione", ara estan fent el disseny de la coberta i avui el pintaven...la documentació de tot el projecte es fa a través de les fotos que s'han fet als infants al llarg de tot el projecte i les seves paraules, que són enregistrades, diàriament, per les mestres. A l'aula hi ha dos mestres de referència que han fet tot el recorregut vital dels infants, de P3 a P5, aquest infants l'any que ve començaran l'escola elemental i pel que m'han dit es veu que és una altra història...bé, això també em va bé per no idealitzar tot això de manera exagerada i poder ser objectiva, en el sentit d'aprofitar allò que més m'agrada i defugir allò que no vull veure ni en pintura, al final el perfil del mestre depèn també molt de cada persona, del seu caràcter, la seva formació, la seva vivència, etc., no es pot generalitzar (odio les generalitzacions mamma mia!!), pel que he vist les noves generacions de mestres de Pistoia, en el meu cas la Sabina, la Francesca i la Emanuela estan fent una tasca meravellosa amb els infants, des del punt de vista de l'afectivitat, la proximitat, l'acollida i l'acompanyament pedagògic, plena de valentia i honestedat. Visca!