lunes, 17 de enero de 2011

ESCAPADA A FLORENCIA













Ahir diumenge vaig anar a Florencia sola, tenia ganes de sortir de Pistoia, i esbargir-me una mica...primer tenia una mica de por d'anar-hi sola, però al tren em vaig anar tranquil·litzant, pensant en la vegada que vaig anar a Paris i la sensació de placidesa que em va quedar impregnada a l'esperit, el voltar pels carrers, el dinar al restaurant vegetarià que finalment vaig trobar, la visita al Louvre, etc., ara ha succeït el mateix, vaig arribar i primer em sentia una mica perduda, sense rumb, però poc a poc vaig anar trobant la sensació de calma que la pròpia ciutat va oferir-me, s'ha de dir que feia un dia meravellós de sol, i els carrers estaven plens de gent i botigues obertes. La primera sensació va ser increïble a la plaça del Duomo, però després em vaig perdre una mica i no trobava la piazza della Signoria, i vaig haver de preguntar perquè els carrers ja no m'agradaven tant, finalment vaig aparèixer a la plaça, i com molt sovint em passa amb els llocs que he visitat de més jove, la recordava més gran i esplendorosa, he de dir que en aquest sentit trobo més espectacular la plaça del Duomo de Pistoia, sobretot pel que fa a les proporcions... després de voltar una mica pels carrers i prendre'm un cappuccino (el pitjor de tota Itàlia), vaig decidir buscar el restaurant vegetarià de torn, el primer "Il vegetariano", estava tancat, i un que vaig descobrir que estava al mateix carrer on estava caminant en aquells moments, Via de San Gallo, estava obert. El restaurant es diu "Dolce Vegan" i la veritat és que em va encantar, vaig menjar seitán amb patates fregides i una coke bio, i de postra un pastís de riccotta amb albercoc boníssim, per acabar un té verd, també bio...per la calma i la serenitat...el moment del dinar s'ha de dir que va ser un oasis, el lloc super tranquil, el menjar molt bo, l'ambient, la cambrera, no es pot demanar res millor en aquests casos, després vaig passejar una estona, primer per un "mercadillo"i després per una mena de carrer ple de botigues que em va recordar molt portaferrissa i el portal de l'angel de Barcelona, tota la part del "Ponte Vecchio" em va recordar a Girona...no vaig poder resistir-me i vaig entrar al Zara, que feien rebaixes i com no, només veure la Diesel hi vaig entrar de cop!vaig resistir la temptació a les dues botigues! Hi havia moments que recordava coses de la meva primera vegada a Florència, la cafeteria Gilli, el Ponte Vecchio, la galeria dels Uffizzi, etc., em venien fiblades de records molt llunyans...ara hi tornaré el cap de setmana del 28 al 31 de gener, amb la meva mare i l'Eric, crec que li agradarà molt, i que farem una mica de shopping...l'hotel està en plena plaça del Duomo, i des de la finestra s'hi veu l'església, la veritat és que no ens podrem queixar de vistes, a veure com acaba resultant l'hotelet...finalment vaig estar gairebé quatre hores voltant, i a les cinc vaig agafar el tren de tornada a Pistoia, on vaig trobar-me a un altre dels nens de l'asilo nido "Arco Iris", que també tornava de Florencia amb la família, em va sorprendre que un nen tan petit s'enrecordes de mi, em va venir a donar un petó amb la seva mare...és en Lorenzo! Durant la tornada estava contenta de la meva escapada solitària, va molt bé també anar sol, perquè vas al teu ritme i no has de consensuar-ho tot ( a vegades és molt pesat!), el cap de setmana que ve vaig a Pesaro (de dissabte a diumenge) amb la mare i la filla que vaig conèixer al tren Barcelona-Milà, pensava que no les tornaria a veure però és veritat que vam connectar molt bé, també crec que serà bo obrir-se a noves relacions...ja veurem com va! Una abraçada a tots i a totes!Fins aviat!

2 comentarios:

  1. Hola reina meva!
    Que bé, poder llegir les teves aventures italianes!
    Gràcies per enviar-ho.
    Molts petons i salut!

    ResponderEliminar
  2. Si guapa, Florencia sempre es Florencia, una maravella, jo recordo sempre el viatge que vàrem fer plegats. Un café a la plaça de la Signoría mirant el David i les obres de Miquelangelo, el Palaccio Vecchio, mes que les proporcions el que impresiona el la grandiositat monumental i l'art existent. La piazza de Pistoia es molt gran pro "nua". Descobrir les ciutats monumentals italianes es una joia per la vista i els sentits. Enhorabona.

    ResponderEliminar